dilluns, 19 de desembre del 2022

RECONÈIXER ALS ALTRES

Com n'és d'important compartir la documentació de l'aula amb els mateixos infants. Aquest simple gest de penjar-ho a la seva alçada els dóna l'oportunitat de contemplar els processos captats per la mirada adulta, reconeixent-se a un mateix i als altres, validant l'acció i aprenentatges captats, sent-ne conscients i fent-los seus.

A més d'establir un diàleg sobre allò que veuen, construint la seva opinió.
La Z i la S contemplen amb molta atenció la documentació que hi ha a una columna de l'aula. De seguida una d'elles assenyala una imatge i la comenta, iniciant una conversa.








dijous, 13 d’octubre del 2022

LA CONSTRUCCIÓ D'UNA XARXA

L’educadora asseguda a terra amb l'infant entre els braços, no dubta en compartir una petita estona amb l'altre infant i la seva àvia que fullegen alguns contes. Només cal fixar-se en les mirades atentes de les dues persones adultes, unes mirades que cerquen el mateix objectiu: crear un espai còmode i familiar per aquesta nova incorporació a l’aula del llevant.

I així és com a través de les adaptacions es construeix un vincle, una xarxa entre infant, família i escola. Dedicant una estona del temps de l’aula per conèixer, per observar, per acompanyar amb la presència sense necessitat d'intercanviar una paraula, on un simple gest o mirada tenen molta més força que una paraula. Aquesta importància de compartir amb les famílies per caminar cap al mateix camí: el benestar dels infants, que pot marcar un abans i després en la relació entre família - escola i en el sentiment de pertinença a un grup.





dimecres, 29 de juny del 2022

LES NEURONES MIRALL

                                 

L’educadora demana a la Bruna si pot anar a buscar un drap humit per netejar la taula on han esmorzat. Torna amb el drap i sense que l’educadora li demani, agafa una de les cadires, la separa de la taula i es posa a netejar-la amb el drap. Primer neteja la part del seient i continua amb el respatller. Quan acaba, la torna a col·locar arramblada a la taula i porta el drap a la cuina.

 

Les neurones mirall es posen en funcionament. Des del naixement, les neurones mirall són les encarregades de captar aquelles vivències quotidianes que més tard reprodueix l’infant, sorgint l’acte d’imitar. La manera com l’infant comença a aprendre i entendre el món que l’envolta.





divendres, 27 de maig del 2022

LÍMITS ETAPA 0-3

 Els límits que importants són…


En el dia a dia dels infants, els límits són molt necessaris per adquirir la seguretat adient per poder explorar i relacionar-se amb els altres; evitant d’aquesta manera que se sentin desorientats i insegurs. Necessiten a l’adult al seu costat per ajudar-los en aquest procés tan màgic i vital dels infants, així com sentir-se estimats, protegits, que vegin que ens preocupem per ells, i poder jugar i explorar amb tranquil·litat.


Els hi hem de proporcionar una llibertat en el joc i el moviment, però sempre dins d’uns límits, creant un espai segur. D’aquesta manera quan un infant vol prendre un objecte de les mans d’un altre ésser, l’adult és l’encarregat de marcar aquest límit i norma social, la qual han d’aprendre dia rere dia.


Marcar uns límits no és ni molt menys una feina fàcil i ràpida d'aconseguir, requereix temps i paciència per part dels adults, els quals s’han d’implicar dia a dia essent conscients dels límits que volem marcar, i respectant sempre el ritme evolutiu de cadascun dels infants per assolir les normes transmeses. Els hem de transmetre de forma segura, concisa, clara, i sobretot amb respecte, tenint constància amb les normes proposades. Sense justificar-nos, ni realitzar grans explicacions, ja que podem confondre els infants, i aquests arguments, només són necessaris per sentir-nos més tranquils els adults. Tot essent un model adequat al qual seguir, per així orientar-los i guiar-los en aquest aprenentatge, per quan siguin més grans ser capaços de relacionar-se amb uns valors adequats.


És molt important tenir una seguretat i claredat amb els límits que volem transmetre. Sempre parlant a la seva altura, amb un to de veu agradable i sense cridar, per així obtenir la seva efectivitat, ja que si l’adult no és capaç de transmetre’ls correctament, provocarà inseguretat i conflicte amb l’infant.


Una vegada hem marcat el límit, és necessari que siguem capaços de respondre a les emocions que sorgiran dels infants (enuig, frustració, tristesa, entre altres), tot acompanyant-los a gestionar-les i essent al seu costat pel que necessitin, sense sentir-se jutjats.


Un límit respon a la necessitat de cuidar a l’infant. Quan es posa un límit i com a conseqüència l’infant té una rebequeria, és crucial mantenir la calma. Tot parlant en els moments que l’enuig s’ha esvaït, per així poder reflexionar amb l’infant, i ajudar en el correcte desenvolupament emocional.


Tot això, no significa que la llibertat sigui una manca de límits, sinó que dins de la llibertat d'explorar i créixer com a persones independents són necessaris uns límits per aconseguir-ho.


divendres, 29 d’abril del 2022

PREINSCRIPCIONS 0-3 CURS 2022-2023


S'obre el termini de preinscripcions de la llar d'infants la Muntanyeta del 9 al 20 de maig de 2022.


Us podeu
descarregar el full de preinscripció en el següent enllaç, omplir imprimir i entregar-lo a l'Ajuntament de Palau-saverdera.

Preinscripció

dimarts, 29 de març del 2022

LA CONCENTRACIÓ

L'infant no perd detall de què té entre les mans. Amb una mirada atenta, emplena el tupí que té a dintre la safata amb l'ajuda d'un mesurador, fent un moviment molt precís per així fer caure l'aigua que hi té amb prudència, a poc a poc per no passar-se del límit que li marca la capacitat màxima del tupí.

 

Una mirada que ho explica tot, plena de concentració per poder dur a terme una tasca que requereix precisió i poc marge d’error. En el moment que als infants els neix la motivació de dintre, entren en un estat de concentració, on només hi ha lloc per ells i l’acció que volen desenvolupar.





dimarts, 1 de març del 2022

LA PORTA A LA INDEPENDÈNCIA


Quan els infants estan preparats, ens demanen confiar en ells per dur a terme una tasca sense ajuda. Molts cops, nosaltres no estem preparats per aquest pas, però això no significa que els hem de tallar les ales. Poder ser autònom és una necessitat intrínseca, que neix de la naturalesa dels infants.

Aquesta conquesta de la seva independència, pot marcar un després en les seves reaccions i habilitats envers els obstacles que es trobaran al llarg de la seva vida. L’autonomia no només engloba poder fer per un mateix, sense ajuda, sinó que és molt més complexa. Assolir aquesta capacitat d’actuar per un mateix significa ser capaç d’afrontar-se a un problema, buscant possibles estratègies per solucionar-lo, esforçant-se per aconseguir-ho. Derivant a un estat de plaer, que gratifica i alhora motiva i estimula a voler superar-se, a voler millorar i perfeccionar l’estratègia emprada.


Tanmateix, en aquesta conquesta pot ser que xoquin amb un error, que la decisió presa no els hagi ajudat i, per tant, hagin de tornar a la línia de sortida per tornar a començar. Tots aquests passos i assajos, els permeten anar construint part del seu aprenentatge, de la seva forma de relacionar-se amb el món i construir a poc a poc la seva personalitat i autoestima.

 

De manera que, quan observem que un infant ens demana aquesta llibertat, el millor acompanyament que es pot fer és deixar-lo actuar perquè gaudeixi del procés, aprenent al mateix temps a saber com afrontar els possibles problemes que pot anar descobrint al llarg de la seva trajectòria.

 

Per acabar us deixem amb aquest exemple clar, on l’adult acompanya des de l’observació, gaudint tant com l’infant de la possibilitat de fer per un mateix:

 

En B vol fer el canvi de bolquer, però marxa cap al lavabo mentre que verbalitza: “Aquí!”, “Aquí!”. L’educadora el segueix fins al lavabo i el troba davant el moble on hi ha el canviador. Amb un gest afirmatiu de l’educadora, obre el moble i entre tots dos obren l’escala perquè es pugui enfilar. No s’ho pensa ni dos segons, que s’enfila escales amunt ajudant-se de les mans, amb un ritme tranquil però sense parar-se. Quan arriba a dalt de tot, es col·loca a sobre el canviador i s’asseu, esperant que l’educadora comenci el canvi de bolquer.






CUIDAR-NOS I ESTIMAR-NOS

Els primers anys de vida són molt importants per al desenvolupament integral de les persones i l'afecte hi juga un paper fonamental. Que...