Jornada de portes obertes

Us convidem a venir a conèixer la nostra llar el dimarts 10 de març a les 17:15 h.

Recordeu que cal inscripció prèvia a través del nostre correu o número de telèfon. 

Els hàbits quotidians: petits moments amb gran valor educatiu

Als hàbits del dia a dia, són moments clau d’aprenentatge i creixement per als infants. Accions tan quotidianes com rentar-se les mans, vestir-se o recollir després del joc esdevenen oportunitats valuoses per afavorir l’autonomia, la confiança i la cura del propi cos.

Quan aquestes rutines es viuen amb temps, calma i respecte, els infants poden reconèixer seqüències d’accions, anticipar què passarà i gaudir del procés de fer per si mateixos. A poc a poc, aquests moments contribueixen a desenvolupar la concentració, la responsabilitat i la seguretat en les seves pròpies capacitats.

Un exemple d’això el trobem en un moment tan senzill com el rentat de mans. Quan en L. s’acosta a la pica, ho fa amb curiositat i tranquil·litat. Observa l’aixeta, el mirall, l’aigua que cau… Toca, prova, s’atura i torna a experimentar. A través d’aquesta exploració lliure, va descobrint com funciona l’espai d’higiene i què passa quan obre l’aixeta, construint el seu aprenentatge al seu propi ritme.

Aquest instant quotidià es transforma així en una experiència significativa, on l’infant pot experimentar, prendre petites decisions i comprendre les conseqüències de les seves accions. Amb la repetició d’aquests gestos, en L. va guanyant seguretat i confiança, sentint-se cada cop més capaç.

A la llar d’infants entenem els hàbits quotidians com espais de calma i descoberta, on els infants se senten acompanyats, escoltats i protagonistes del seu aprenentatge. Perquè és en aquests petits moments del dia a dia on es construeixen grans aprenentatges.

L’espai exterior: aprendre a través de la natura

A la llar d’infants donem un gran valor a l’espai exterior com a entorn de joc, descoberta i aprenentatge. El contacte amb la natura ofereix als infants una gran varietat d’estímuls sensorials que afavoreixen el seu desenvolupament global.

A l’exterior, els infants poden tocar, olorar, escoltar i observar tot allò que els envolta. La sorra, les fulles, els sons i les textures naturals desperten la seva curiositat i els conviden a explorar lliurement, seguint els seus propis interessos i ritmes.

Mitjançant la manipulació dels materials naturals, els infants experimenten i construeixen coneixement sobre el seu cos i l’entorn. Accions tan senzilles com agafar, deixar anar, omplir i buidar o transformar un element esdevenen oportunitats per desenvolupar la motricitat, la concentració i la capacitat d’observació.

En N., per exemple, s’atura a observar la sorra amb molta atenció. L’agafa amb les mans i descobreix com li rellisca entre els dits, repetint el gest una vegada i una altra. A través d’aquesta exploració, treballa la motricitat fina i descobreix les propietats d’aquest material natural.

En M., en canvi, queda captivat per una fulla. La mira, la gira i la manipula amb curiositat fins que descobreix que, en tancar la mà, fa soroll i es trenca en petits trossets. Cada descoberta el convida a continuar explorant i experimentant.

L’espai exterior esdevé així un escenari d’aprenentatges significatius, on els infants poden connectar amb la natura, amb les seves emocions i amb el plaer de descobrir el món que els envolta.

Fomentem l’autonomia a través d’un gest tan quotidià

 A la llar d’infants donem molta importància a l’autonomia dels infants. Les rutines quotidianes són una gran oportunitat perquè desenvolupin habilitats essencials, i una d’aquestes és un moment aparentment senzill: omplir-se el got i hidratar-se sempre que ho necessiten.

Tot i que pot semblar un gest simple, és una activitat plena d’aprenentatges. Quan un infant decideix que té set, identifica una necessitat i s’organitza per satisfer-la. Aquest procés reforça la seva capacitat de prendre decisions i de tenir cura del propi benestar.

Quan s’acosta a la gerra, l’agafa amb les dues mans i aboca l’aigua, està treballant la coordinació, la força, la motricitat fina i el control del moviment. També hi entren en joc la paciència i la capacitat d’autoregular-se. I, si cau una mica d’aigua, no passa res: equivocar-se forma part del procés d’aprendre.

Finalment, quan beu del seu got, l’infant escolta el seu cos i consolida un hàbit d’autocura tan important com mantenir-se hidratat. Tot plegat reforça la seva confiança i autoestima, perquè se sent capaç de fer-ho tot sol o sola.

Des de l’equip educatiu acompanyem aquest moment amb calma i respecte, oferint suport verbal i creant un entorn segur que permet que cada infant avanci al seu ritme. No busquem la perfecció, sinó donar oportunitats perquè experimentin, provin, s’equivoquin i tornin a intentar-ho. És així com es construeix la seva autonomia, dia a dia, got a got.

La mirada dels infants sobre les documentacions

La documentació pedagògica és molt més que imatges o textos: és una eina viva que recull les experiències i els processos d’aprenentatge dels infants. Permet donar valor al que viuen cada dia, fer visible la seva mirada i compartir-ho amb les famílies. A través de fotografies, paraules i petites històries, podem veure com evoluciona la seva autonomia, creativitat i relació amb l’entorn.

La documentació també té beneficis importants: ajuda els infants a recordar i connectar experiències, dona continuïtat als projectes i reforça el sentiment de pertinença. Per a l’equip educatiu, és una eina de reflexió i millora constant. Aquesta mirada ens convida a aturar-nos, observar i donar valor als moments quotidians que construeixen aprenentatges significatius.

Com diu Loris Malaguzzi, “Res del que passa a l’aula és massa petit per ser documentat”.

El valor del procés de familiarització

Amb l’inici del setembre, hem donat la benvinguda a un nou curs a la llar d’infants. Els primers dies són moments intensos i especials, plens de descobertes, emocions i primers vincles. Els infants comencen a explorar els espais i a connectar amb les educadores, amb el suport imprescindible de les seves famílies.

La familiarització és un procés viu i delicat, que requereix temps, paciència i respecte pel ritme de cada infant. Les educadores esdevenen figures de referència emocional, i la col·laboració amb les famílies és clau per garantir un entorn segur i acollidor.

Així, entre totes i tots, comencem a construir les bases d’un curs ple d’aprenentatges compartits.

La J. entra a l’espai de llum i decidida es dirigeix a la zona on estan ubicades les peces translúcides i les llanternes. Ràpidament, realitza una torre amb les peces, i seguidament agafa la llanterna per descobrir com es veu el reflex de les peces a la paret gràcies a la llum de la llanterna. La seva mirada es concentra en el feix de llum que canvia en travessar el material, tot portant a cap diferents moviments per poder visualitzar les opcions de joc que donen aquests dos elements.

La llum de la llanterna a través de les peces translúcides, es transforma en una eina d’experimentació sensorial i cognitiva. Els infants exploren la refracció de la llum, les combinacions cromàtiques i la transparència dels materials. Aquest tipus de proposta potencia la curiositat, el pensament científic i la capacitat d'observació.