dimecres, 29 de juny de 2022

LES NEURONES MIRALL

                                 

L’educadora demana a la Bruna si pot anar a buscar un drap humit per netejar la taula on han esmorzat. Torna amb el drap i sense que l’educadora li demani, agafa una de les cadires, la separa de la taula i es posa a netejar-la amb el drap. Primer neteja la part del seient i continua amb el respatller. Quan acaba, la torna a col·locar arramblada a la taula i porta el drap a la cuina.

 

Les neurones mirall es posen en funcionament. Des del naixement, les neurones mirall són les encarregades de captar aquelles vivències quotidianes que més tard reprodueix l’infant, sorgint l’acte d’imitar. La manera com l’infant comença a aprendre i entendre el món que l’envolta.





divendres, 27 de maig de 2022

LÍMITS ETAPA 0-3

 Els límits que importants són…


En el dia a dia dels infants, els límits són molt necessaris per adquirir la seguretat adient per poder explorar i relacionar-se amb els altres; evitant d’aquesta manera que se sentin desorientats i insegurs. Necessiten a l’adult al seu costat per ajudar-los en aquest procés tan màgic i vital dels infants, així com sentir-se estimats, protegits, que vegin que ens preocupem per ells, i poder jugar i explorar amb tranquil·litat.


Els hi hem de proporcionar una llibertat en el joc i el moviment, però sempre dins d’uns límits, creant un espai segur. D’aquesta manera quan un infant vol prendre un objecte de les mans d’un altre ésser, l’adult és l’encarregat de marcar aquest límit i norma social, la qual han d’aprendre dia rere dia.


Marcar uns límits no és ni molt menys una feina fàcil i ràpida d'aconseguir, requereix temps i paciència per part dels adults, els quals s’han d’implicar dia a dia essent conscients dels límits que volem marcar, i respectant sempre el ritme evolutiu de cadascun dels infants per assolir les normes transmeses. Els hem de transmetre de forma segura, concisa, clara, i sobretot amb respecte, tenint constància amb les normes proposades. Sense justificar-nos, ni realitzar grans explicacions, ja que podem confondre els infants, i aquests arguments, només són necessaris per sentir-nos més tranquils els adults. Tot essent un model adequat al qual seguir, per així orientar-los i guiar-los en aquest aprenentatge, per quan siguin més grans ser capaços de relacionar-se amb uns valors adequats.


És molt important tenir una seguretat i claredat amb els límits que volem transmetre. Sempre parlant a la seva altura, amb un to de veu agradable i sense cridar, per així obtenir la seva efectivitat, ja que si l’adult no és capaç de transmetre’ls correctament, provocarà inseguretat i conflicte amb l’infant.


Una vegada hem marcat el límit, és necessari que siguem capaços de respondre a les emocions que sorgiran dels infants (enuig, frustració, tristesa, entre altres), tot acompanyant-los a gestionar-les i essent al seu costat pel que necessitin, sense sentir-se jutjats.


Un límit respon a la necessitat de cuidar a l’infant. Quan es posa un límit i com a conseqüència l’infant té una rebequeria, és crucial mantenir la calma. Tot parlant en els moments que l’enuig s’ha esvaït, per així poder reflexionar amb l’infant, i ajudar en el correcte desenvolupament emocional.


Tot això, no significa que la llibertat sigui una manca de límits, sinó que dins de la llibertat d'explorar i créixer com a persones independents són necessaris uns límits per aconseguir-ho.


divendres, 29 d’abril de 2022

PREINSCRIPCIONS 0-3 CURS 2022-2023


S'obre el termini de preinscripcions de la llar d'infants la Muntanyeta del 9 al 20 de maig de 2022.


Us podeu
descarregar el full de preinscripció en el següent enllaç, omplir imprimir i entregar-lo a l'Ajuntament de Palau-saverdera.

Preinscripció

dimarts, 29 de març de 2022

LA CONCENTRACIÓ

L'infant no perd detall de què té entre les mans. Amb una mirada atenta, emplena el tupí que té a dintre la safata amb l'ajuda d'un mesurador, fent un moviment molt precís per així fer caure l'aigua que hi té amb prudència, a poc a poc per no passar-se del límit que li marca la capacitat màxima del tupí.

 

Una mirada que ho explica tot, plena de concentració per poder dur a terme una tasca que requereix precisió i poc marge d’error. En el moment que als infants els neix la motivació de dintre, entren en un estat de concentració, on només hi ha lloc per ells i l’acció que volen desenvolupar.





dimarts, 1 de març de 2022

LA PORTA A LA INDEPENDÈNCIA


Quan els infants estan preparats, ens demanen confiar en ells per dur a terme una tasca sense ajuda. Molts cops, nosaltres no estem preparats per aquest pas, però això no significa que els hem de tallar les ales. Poder ser autònom és una necessitat intrínseca, que neix de la naturalesa dels infants.

Aquesta conquesta de la seva independència, pot marcar un després en les seves reaccions i habilitats envers els obstacles que es trobaran al llarg de la seva vida. L’autonomia no només engloba poder fer per un mateix, sense ajuda, sinó que és molt més complexa. Assolir aquesta capacitat d’actuar per un mateix significa ser capaç d’afrontar-se a un problema, buscant possibles estratègies per solucionar-lo, esforçant-se per aconseguir-ho. Derivant a un estat de plaer, que gratifica i alhora motiva i estimula a voler superar-se, a voler millorar i perfeccionar l’estratègia emprada.


Tanmateix, en aquesta conquesta pot ser que xoquin amb un error, que la decisió presa no els hagi ajudat i, per tant, hagin de tornar a la línia de sortida per tornar a començar. Tots aquests passos i assajos, els permeten anar construint part del seu aprenentatge, de la seva forma de relacionar-se amb el món i construir a poc a poc la seva personalitat i autoestima.

 

De manera que, quan observem que un infant ens demana aquesta llibertat, el millor acompanyament que es pot fer és deixar-lo actuar perquè gaudeixi del procés, aprenent al mateix temps a saber com afrontar els possibles problemes que pot anar descobrint al llarg de la seva trajectòria.

 

Per acabar us deixem amb aquest exemple clar, on l’adult acompanya des de l’observació, gaudint tant com l’infant de la possibilitat de fer per un mateix:

 

En B vol fer el canvi de bolquer, però marxa cap al lavabo mentre que verbalitza: “Aquí!”, “Aquí!”. L’educadora el segueix fins al lavabo i el troba davant el moble on hi ha el canviador. Amb un gest afirmatiu de l’educadora, obre el moble i entre tots dos obren l’escala perquè es pugui enfilar. No s’ho pensa ni dos segons, que s’enfila escales amunt ajudant-se de les mans, amb un ritme tranquil però sense parar-se. Quan arriba a dalt de tot, es col·loca a sobre el canviador i s’asseu, esperant que l’educadora comenci el canvi de bolquer.






dijous, 16 de desembre de 2021

EL TIÓ I LA MÀGIA DEL NADAL

Com cada divendres sortim al pati de l’hort i després d’una estona trobem el tió sota les fulles seques, ben amagat del fred que tenia! Quina sorpresa! 

Entrem el tió a l’entrada de la llar i l’abriguem amb una manta perquè no passi més fred.  Li posem un plat de menjar i entre tots tenim cura d’ell.


Al llarg dels dies, els infants s’acosten per observar l’estrany ésser que ha arribat, i sense pensar-ho molt es preocupen perquè no passi gana, oferint-li fruita mentre que deixen caure alguna moixaina, fent-lo sentir part de la llar. Alguns fins i tot, s’atreveixen a ajudar-lo a menjar. D’altres el contemplen sense perdre detall, ostres quin barret que porta! És una barretina! Ostres mira quins ulls que té, i el nas? Ostres si sembla que ens regali un somriure! És màgic!


 A qui no se li emplena el cap de records, de quan érem infants i vivíem de la mateixa manera o no, aquesta arribada tan dolça? 


Aquesta és la veritable màgia de les festes, tornar a ser  l’infant que vam ser en algun moment i que mai s’ha de perdre. Ara com a adults tenim la tasca de transmetre aquesta cultura tan bonica de tenir cura d’un altre ésser als nostres infants. Aquesta preocupació per un altre sense esperar res a canvi, cuidant-lo perquè se senti part de la família. I no és bonic, veure reflectit aquest infant que vam ser en els nostres fills?



Us animem a practicar aquesta cançó:


Tió, tió, caga torró

d’avellanes i pinyons.


Si no en tens més

caga diners.


Si no en tens prou

caga un ou.


Si no en tens massa

caga una carabassa.


Caga tió!





 

LES NEURONES MIRALL

                                  L’educadora demana a la Bruna si pot anar a buscar un drap humit per netejar la taula on han esmorzat. T...