ASSAIG-ERROR

A la llar d'infants els infants troben al seu abast diversos espais d'aprenentatge amb el material necessari per realitzar les diferents propostes. El material que hi ha situat a cada espai d'aprenentatge està pensat perquè l'infant desenvolupi les seves capacitats i destreses. L'adult acompanya el procés, però finalment és l'infant el protagonista del seu propi aprenentatge.

En P s'apropa a l'espai on hi ha unes tapes que s'enganxen amb velcro a la paret, l'infant es disposa a treure-les per enganxar-les, però arriba el moment de fer-ho. 

Primerament, ho fa al revés i s'adona que no s'enganxa, ho torna a provar i veu que continua sense enganxar-se, fins que decideix donar-li la volta a la tapa i finalment s'adona que es queda fix a la paret. Seguidament en P ho celebra aplaudint tot rialler.

A partir de l'assaig-error i la modificació de les accions, l'infant va construint el seu propi aprenentatge.

JORNADA DE PORTES OBERTES

 

Us informem que dimecres 15 de març es durà a terme la jornada de portes obertes a les 17:30 h.

Recordeu que per apuntar-se cal enviar un correu electrònic a b7008031@xtec.cat

LA MÀGIA DE L'OBRADOR DE SORRA

La taula de l’obrador de sorra plena de material, entremig del caos a ulls d’adult un món ple d’oportunitats pels infants. La C no perd detall dels seus moviments, mostrant una mirada plena de concentració. A les seves mans té un plat de metall amb una mica de sorra que ha col·locat i amb una cullera de fusta imita un moment molt quotidià en el seu dia a dia, remoure la sorra com ho ha copsat a la cuina de casa. Moviments embolcallats i continuats, remenant sense parar però amb un ritme tranquil.

I de cop a l’obrador de sorra apareix el llenguatge del joc simbòlic, tot explorant el material que la C té entre les mans. Reproduint una escena ja viscuda per entendre-la i absorbir-la com a aprenentatge.

Per altra banda, la Z bolca una flamera plena de sorra en un col·lador. Quan l’ha transvasat tota, deixa la flamera per agafar el col·lador amb les dues mans mentre cau la sorra pels diminuts forats, amb un moviment continuo i encisador, que fa connectar amb el present i perdre de vista el voltant. De seguida el col·loca de forma estratègica a sobre un gerro fet de palla, per així contenir la sorra que se li escapa. Gaudeix contemplant com desapareix la sorra entre els forats del col·lador, aixecant-lo cap amunt per fer visible el seu moviment.

L’obrador de sorra desperta molts llenguatges en els infants, que es poden barrejar i ser viscuts en un mateix moment. Aquesta és la màgia de combinar un element natural com és la sorra de platja que captiva la mirada dels infants, amb un alt nivell sensorial, amb uns utensilis vius i que transmeten un cert caliu com són els elements de fusta i metall típics d’un espai casolà com és la cuina.

PECES SOLTES

El mandala d'hivern, està format per diferents materials desestructurats, que presentats amb molta cura poden oferir infinites possibilitats de joc als infants. És una provocació de joc ideal per anar descobrint, a poc a poc cada una de les peces soltes que tenen al seu abast. Alguns dels elements que hem utilitzat per crear aquesta provocació són els següents: (pinyes, blocs de construcció, teles de colors, tubs de cartó...)

En N troba diferents materials al seu abast, decideix agafar peça per peça introduint-la dins del cilindre. S'adona que la peça quadrada no entra.

A continuació agafa el bloc de fusta allargat i comprova que s'endinsa amb facilitat.

Observa que quan aixeca el cilindre apareixen totes les peces soltes que ha introduït prèviament.

RECONÈIXER ALS ALTRES

Com n'és d'important compartir la documentació de l'aula amb els mateixos infants. Aquest simple gest de penjar-ho a la seva alçada els dóna l'oportunitat de contemplar els processos captats per la mirada adulta, reconeixent-se a un mateix i als altres, validant l'acció i aprenentatges captats, sent-ne conscients i fent-los seus.

A més d'establir un diàleg sobre allò que veuen, construint la seva opinió.
La Z i la S contemplen amb molta atenció la documentació que hi ha a una columna de l'aula. De seguida una d'elles assenyala una imatge i la comenta, iniciant una conversa.

LA CONSTRUCCIÓ D'UNA XARXA

L’educadora asseguda a terra amb l'infant entre els braços, no dubta en compartir una petita estona amb l'altre infant i la seva àvia que fullegen alguns contes. Només cal fixar-se en les mirades atentes de les dues persones adultes, unes mirades que cerquen el mateix objectiu: crear un espai còmode i familiar per aquesta nova incorporació a l’aula del llevant.

I així és com a través de les adaptacions es construeix un vincle, una xarxa entre infant, família i escola. Dedicant una estona del temps de l’aula per conèixer, per observar, per acompanyar amb la presència sense necessitat d'intercanviar una paraula, on un simple gest o mirada tenen molta més força que una paraula. Aquesta importància de compartir amb les famílies per caminar cap al mateix camí: el benestar dels infants, que pot marcar un abans i després en la relació entre família - escola i en el sentiment de pertinença a un grup.

LES NEURONES MIRALL

                                 

L’educadora demana a la Bruna si pot anar a buscar un drap humit per netejar la taula on han esmorzat. Torna amb el drap i sense que l’educadora li demani, agafa una de les cadires, la separa de la taula i es posa a netejar-la amb el drap. Primer neteja la part del seient i continua amb el respatller. Quan acaba, la torna a col·locar arramblada a la taula i porta el drap a la cuina.

 

Les neurones mirall es posen en funcionament. Des del naixement, les neurones mirall són les encarregades de captar aquelles vivències quotidianes que més tard reprodueix l’infant, sorgint l’acte d’imitar. La manera com l’infant comença a aprendre i entendre el món que l’envolta.