divendres, 27 de maig de 2022

LÍMITS ETAPA 0-3

 Els límits que importants són…


En el dia a dia dels infants, els límits són molt necessaris per adquirir la seguretat adient per poder explorar i relacionar-se amb els altres; evitant d’aquesta manera que se sentin desorientats i insegurs. Necessiten a l’adult al seu costat per ajudar-los en aquest procés tan màgic i vital dels infants, així com sentir-se estimats, protegits, que vegin que ens preocupem per ells, i poder jugar i explorar amb tranquil·litat.


Els hi hem de proporcionar una llibertat en el joc i el moviment, però sempre dins d’uns límits, creant un espai segur. D’aquesta manera quan un infant vol prendre un objecte de les mans d’un altre ésser, l’adult és l’encarregat de marcar aquest límit i norma social, la qual han d’aprendre dia rere dia.


Marcar uns límits no és ni molt menys una feina fàcil i ràpida d'aconseguir, requereix temps i paciència per part dels adults, els quals s’han d’implicar dia a dia essent conscients dels límits que volem marcar, i respectant sempre el ritme evolutiu de cadascun dels infants per assolir les normes transmeses. Els hem de transmetre de forma segura, concisa, clara, i sobretot amb respecte, tenint constància amb les normes proposades. Sense justificar-nos, ni realitzar grans explicacions, ja que podem confondre els infants, i aquests arguments, només són necessaris per sentir-nos més tranquils els adults. Tot essent un model adequat al qual seguir, per així orientar-los i guiar-los en aquest aprenentatge, per quan siguin més grans ser capaços de relacionar-se amb uns valors adequats.


És molt important tenir una seguretat i claredat amb els límits que volem transmetre. Sempre parlant a la seva altura, amb un to de veu agradable i sense cridar, per així obtenir la seva efectivitat, ja que si l’adult no és capaç de transmetre’ls correctament, provocarà inseguretat i conflicte amb l’infant.


Una vegada hem marcat el límit, és necessari que siguem capaços de respondre a les emocions que sorgiran dels infants (enuig, frustració, tristesa, entre altres), tot acompanyant-los a gestionar-les i essent al seu costat pel que necessitin, sense sentir-se jutjats.


Un límit respon a la necessitat de cuidar a l’infant. Quan es posa un límit i com a conseqüència l’infant té una rebequeria, és crucial mantenir la calma. Tot parlant en els moments que l’enuig s’ha esvaït, per així poder reflexionar amb l’infant, i ajudar en el correcte desenvolupament emocional.


Tot això, no significa que la llibertat sigui una manca de límits, sinó que dins de la llibertat d'explorar i créixer com a persones independents són necessaris uns límits per aconseguir-ho.


LES NEURONES MIRALL

                                  L’educadora demana a la Bruna si pot anar a buscar un drap humit per netejar la taula on han esmorzat. T...