L’espai exterior: aprendre a través de la natura

A la llar d’infants donem un gran valor a l’espai exterior com a entorn de joc, descoberta i aprenentatge. El contacte amb la natura ofereix als infants una gran varietat d’estímuls sensorials que afavoreixen el seu desenvolupament global.

A l’exterior, els infants poden tocar, olorar, escoltar i observar tot allò que els envolta. La sorra, les fulles, els sons i les textures naturals desperten la seva curiositat i els conviden a explorar lliurement, seguint els seus propis interessos i ritmes.

Mitjançant la manipulació dels materials naturals, els infants experimenten i construeixen coneixement sobre el seu cos i l’entorn. Accions tan senzilles com agafar, deixar anar, omplir i buidar o transformar un element esdevenen oportunitats per desenvolupar la motricitat, la concentració i la capacitat d’observació.

En N., per exemple, s’atura a observar la sorra amb molta atenció. L’agafa amb les mans i descobreix com li rellisca entre els dits, repetint el gest una vegada i una altra. A través d’aquesta exploració, treballa la motricitat fina i descobreix les propietats d’aquest material natural.

En M., en canvi, queda captivat per una fulla. La mira, la gira i la manipula amb curiositat fins que descobreix que, en tancar la mà, fa soroll i es trenca en petits trossets. Cada descoberta el convida a continuar explorant i experimentant.

L’espai exterior esdevé així un escenari d’aprenentatges significatius, on els infants poden connectar amb la natura, amb les seves emocions i amb el plaer de descobrir el món que els envolta.

Fomentem l’autonomia a través d’un gest tan quotidià

 A la llar d’infants donem molta importància a l’autonomia dels infants. Les rutines quotidianes són una gran oportunitat perquè desenvolupin habilitats essencials, i una d’aquestes és un moment aparentment senzill: omplir-se el got i hidratar-se sempre que ho necessiten.

Tot i que pot semblar un gest simple, és una activitat plena d’aprenentatges. Quan un infant decideix que té set, identifica una necessitat i s’organitza per satisfer-la. Aquest procés reforça la seva capacitat de prendre decisions i de tenir cura del propi benestar.

Quan s’acosta a la gerra, l’agafa amb les dues mans i aboca l’aigua, està treballant la coordinació, la força, la motricitat fina i el control del moviment. També hi entren en joc la paciència i la capacitat d’autoregular-se. I, si cau una mica d’aigua, no passa res: equivocar-se forma part del procés d’aprendre.

Finalment, quan beu del seu got, l’infant escolta el seu cos i consolida un hàbit d’autocura tan important com mantenir-se hidratat. Tot plegat reforça la seva confiança i autoestima, perquè se sent capaç de fer-ho tot sol o sola.

Des de l’equip educatiu acompanyem aquest moment amb calma i respecte, oferint suport verbal i creant un entorn segur que permet que cada infant avanci al seu ritme. No busquem la perfecció, sinó donar oportunitats perquè experimentin, provin, s’equivoquin i tornin a intentar-ho. És així com es construeix la seva autonomia, dia a dia, got a got.