EL BADAR

Sovint tendim a voler omplir el temps dels infants amb activitats, propostes , tasques... i tendim a concebre l’avorriment o l’acte de badar com a quelcom dolent i poc productiu. Però és ben cert que avorrir-nos és inevitable i que aquest avorriment és una emoció igual de vàlida que totes les altres i, per tant, hi hem de transitar tant els adults com els infants.

Deixar espais buits en el dia a dia dels infants, deixar estones per a les relacions humanes i no sempre estar actius és imprescindible pel desenvolupament del cervell. De fet, David Bueno (genetista i divulgador sobre neurociència i educació), ens explica que mentre el cervell està ocupat en una tasca concreta, desconnecta de totes les àrees del cervell que no necessita. En canvi, mentre badem, totes les àrees del cervell estan actives i és just en aquest moment quan s’estableixen connexions entre zones del cervell que normalment no es relacionen.

És ben cert que en l’actualitat ens enfrontem a una lluita contra la rapidesa, les tecnologies i els estímuls constants, però també és ben cert que val la pena fer-hi front i deixar aflorar els desitjos interns dels infants.

Lluny de la primera concepció que ens ve al cap quan parlem d’avorriment, aquesta emoció requereix esforç perquè, quan no saben què fer, han de pensar en què jugar, què inventar i com organitzar-se les activitats. Volen sortir “del no desitjat” i és quan es dona pas a la creativitat.  

Finalment, si els infants no tenen res planificat, poden ser autònoms a l’hora de decidir què fer i com fer-ho, en canvi, si els ho donem fet, perdran capacitat de presa de decisions. Han d’aprendre a gestionar el temps i que, de forma automatitzada, quan detectin que s’avorreixen, tinguin l’estímul de buscar una activitat que realment els motivi.

Carles Parellada (mestre i terapeuta) explicita que "l'experiència del temps és una de les vivències més complexes de gestionar, i l'estimulació excessiva, per no dir compulsiva, juguen en contra d'aquesta possibilitat". 

Així doncs, sembla que, el fet de "badar" de tant en tant no és dolent, al contrari, és necessari. No creieu?