EL TIÓ I LA MÀGIA DEL NADAL

Com cada divendres sortim al pati de l’hort i després d’una estona trobem el tió sota les fulles seques, ben amagat del fred que tenia! Quina sorpresa! 

Entrem el tió a l’entrada de la llar i l’abriguem amb una manta perquè no passi més fred.  Li posem un plat de menjar i entre tots tenim cura d’ell.


Al llarg dels dies, els infants s’acosten per observar l’estrany ésser que ha arribat, i sense pensar-ho molt es preocupen perquè no passi gana, oferint-li fruita mentre que deixen caure alguna moixaina, fent-lo sentir part de la llar. Alguns fins i tot, s’atreveixen a ajudar-lo a menjar. D’altres el contemplen sense perdre detall, ostres quin barret que porta! És una barretina! Ostres mira quins ulls que té, i el nas? Ostres si sembla que ens regali un somriure! És màgic!


 A qui no se li emplena el cap de records, de quan érem infants i vivíem de la mateixa manera o no, aquesta arribada tan dolça? 


Aquesta és la veritable màgia de les festes, tornar a ser  l’infant que vam ser en algun moment i que mai s’ha de perdre. Ara com a adults tenim la tasca de transmetre aquesta cultura tan bonica de tenir cura d’un altre ésser als nostres infants. Aquesta preocupació per un altre sense esperar res a canvi, cuidant-lo perquè se senti part de la família. I no és bonic, veure reflectit aquest infant que vam ser en els nostres fills?



Us animem a practicar aquesta cançó:


Tió, tió, caga torró

d’avellanes i pinyons.


Si no en tens més

caga diners.


Si no en tens prou

caga un ou.


Si no en tens massa

caga una carabassa.


Caga tió!





 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CAMÍ SENSORIAL

PORTES OBERTES VIRTUALS