dijous, 16 de desembre de 2021

EL TIÓ I LA MÀGIA DEL NADAL

Com cada divendres sortim al pati de l’hort i després d’una estona trobem el tió sota les fulles seques, ben amagat del fred que tenia! Quina sorpresa! 

Entrem el tió a l’entrada de la llar i l’abriguem amb una manta perquè no passi més fred.  Li posem un plat de menjar i entre tots tenim cura d’ell.


Al llarg dels dies, els infants s’acosten per observar l’estrany ésser que ha arribat, i sense pensar-ho molt es preocupen perquè no passi gana, oferint-li fruita mentre que deixen caure alguna moixaina, fent-lo sentir part de la llar. Alguns fins i tot, s’atreveixen a ajudar-lo a menjar. D’altres el contemplen sense perdre detall, ostres quin barret que porta! És una barretina! Ostres mira quins ulls que té, i el nas? Ostres si sembla que ens regali un somriure! És màgic!


 A qui no se li emplena el cap de records, de quan érem infants i vivíem de la mateixa manera o no, aquesta arribada tan dolça? 


Aquesta és la veritable màgia de les festes, tornar a ser  l’infant que vam ser en algun moment i que mai s’ha de perdre. Ara com a adults tenim la tasca de transmetre aquesta cultura tan bonica de tenir cura d’un altre ésser als nostres infants. Aquesta preocupació per un altre sense esperar res a canvi, cuidant-lo perquè se senti part de la família. I no és bonic, veure reflectit aquest infant que vam ser en els nostres fills?



Us animem a practicar aquesta cançó:


Tió, tió, caga torró

d’avellanes i pinyons.


Si no en tens més

caga diners.


Si no en tens prou

caga un ou.


Si no en tens massa

caga una carabassa.


Caga tió!





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LES NEURONES MIRALL

                                  L’educadora demana a la Bruna si pot anar a buscar un drap humit per netejar la taula on han esmorzat. T...