LA PORTA A LA INDEPENDÈNCIA

Quan els infants estan preparats, ens demanen confiar en ells per dur a terme una tasca sense ajuda. Molts cops, nosaltres no estem preparats per aquest pas, però això no significa que els hem de tallar les ales. Poder ser autònom és una necessitat intrínseca, que neix de la naturalesa dels infants.

Aquesta conquesta de la seva independència, pot marcar un després en les seves reaccions i habilitats envers els obstacles que es trobaran al llarg de la seva vida. L’autonomia no només engloba poder fer per un mateix, sense ajuda, sinó que és molt més complexa. Assolir aquesta capacitat d’actuar per un mateix significa ser capaç d’afrontar-se a un problema, buscant possibles estratègies per solucionar-lo, esforçant-se per aconseguir-ho. Derivant a un estat de plaer, que gratifica i alhora motiva i estimula a voler superar-se, a voler millorar i perfeccionar l’estratègia emprada.

Tanmateix, en aquesta conquesta pot ser que xoquin amb un error, que la decisió presa no els hagi ajudat i, per tant, hagin de tornar a la línia de sortida per tornar a començar. Tots aquests passos i assajos, els permeten anar construint part del seu aprenentatge, de la seva forma de relacionar-se amb el món i construir a poc a poc la seva personalitat i autoestima.

 

De manera que, quan observem que un infant ens demana aquesta llibertat, el millor acompanyament que es pot fer és deixar-lo actuar perquè gaudeixi del procés, aprenent al mateix temps a saber com afrontar els possibles problemes que pot anar descobrint al llarg de la seva trajectòria.

 

Per acabar us deixem amb aquest exemple clar, on l’adult acompanya des de l’observació, gaudint tant com l’infant de la possibilitat de fer per un mateix:

 

En B vol fer el canvi de bolquer, però marxa cap al lavabo mentre que verbalitza: “Aquí!”, “Aquí!”. L’educadora el segueix fins al lavabo i el troba davant el moble on hi ha el canviador. Amb un gest afirmatiu de l’educadora, obre el moble i entre tots dos obren l’escala perquè es pugui enfilar. No s’ho pensa ni dos segons, que s’enfila escales amunt ajudant-se de les mans, amb un ritme tranquil però sense parar-se. Quan arriba a dalt de tot, es col·loca a sobre el canviador i s’asseu, esperant que l’educadora comenci el canvi de bolquer.