L’educadora asseguda a terra amb l'infant entre els braços, no dubta en compartir una petita estona amb l'altre infant i la seva àvia que fullegen alguns contes. Només cal fixar-se en les mirades atentes de les dues persones adultes, unes mirades que cerquen el mateix objectiu: crear un espai còmode i familiar per aquesta nova incorporació a l’aula del llevant.
I així és com a través de les adaptacions es construeix un vincle, una xarxa entre infant, família i escola. Dedicant una estona del temps de l’aula per conèixer, per observar, per acompanyar amb la presència sense necessitat d'intercanviar una paraula, on un simple gest o mirada tenen molta més força que una paraula. Aquesta importància de compartir amb les famílies per caminar cap al mateix camí: el benestar dels infants, que pot marcar un abans i després en la relació entre família - escola i en el sentiment de pertinença a un grup.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada